viernes, 2 de julio de 2010

Intervenció d’Alberto Fernández Díaz al Plenari extraordinari sobre la sentència de l’Estatut


01/07/10
Gracias señor alcalde,
En las circunstancias actuales y con los tiempos que corren, lo más lógico podría haber sido que la convocatoria de este pleno extraordinario estuviera centrado en la situación de un alcalde y un gobierno municipal a la deriva y en crisis permanente. Un pleno extraordinario justificado más que nunca cuando en apenas un mes se encuentra con un teniente de alcalde dimitido y otro suspendido en sus funciones, o cuando en apenas dos meses se han designado tres concejales diferentes, en un distrito de referencia como es Ciutat Vella. Hoy constatamos su diligencia en convocar un pleno extraordinario para hablar y pronunciarse sobre la sentencia del Tribunal Constitucional respecto al Estatut de Autonomía de Cataluña. Nos pronunciamos sobre una sentencia de la que sólo conocemos a día de hoy su fallo. Hubiera sido deseable señor Alcalde tanta diligencia para promover medidas, plenos, acuerdos, sobre aquellas cuestiones esenciales para la ciudadanía como puede ser la lucha contra la crisis y la delincuencia. Hoy hemos sido convocados para valorar la sentencia del Estatut de Autonomía de Catalunya, votada por cierto por un tercio de los catalanes. Un pronunciamiento, que por cierto, he tenido conocimiento cuando he accedido a mi escaño en este Saló de Cent municipal. Se trata de una reacción preestablecida, una declaración ya escrita en la práctica en el guión político del resto de grupos municipales y de partidos políticos. Lo de menos era el contenido de la sentencia, lo importante era obtener rédito político fuera cual fuera la razón, en base a decisiones de Gobierno, otras a sentencias de los tribunales.
Han intentat treure rèdit polític del desprestigi de les institucions de l’Estat, alguns pensaven que afeblint l’estructura de l’Estat, les seves institucions podrien enfortir les seves pretensions polítiques fins i tot quan aquestes son clarament ‘extemporàneas?’. S’apel•la al desprestigi d’un TC, i s’enraona que és un TC no renovat, es cert, però hem de dir les coses integrament, és cert que hi ha un TC que els seus membres han exhaurit el seu mandat, i tant cert com això és que els intents per renovar-lo i designar als nous membres del TC sistemàticament varen ser vetats a les Corts Generals per aquells que ara critiquen aquest fet. I fins i tots, aquells que ara promouen aquesta declaració municipal, son els mateixos que per llei varen votar la prorroga del mandat fins i tot de la presidenta del TC. També es defensa i s’apel•la a la necessitat a un pacte bilateral entre Catalunya i Espanya, pensàvem que l’únic pacte que ha existit no ha estat entre Catalunya i Espanya, que formen part d’una mateixa realitat, sinó un pacte polític, entre el secretari general del Partit Socialista, el senyor Zapatero, i el secretari general de Convergència Democràtica, el senyor Artur Mas. Aquest es el pacte bilateral que ha existit al voltant del pacte de l’Estatut de Catalunya. Per això d’aquell estatut de Nuria o l’Estatut de Sau, varem passar a l’Estatut de la Moncloa. Aquell pacte entre el senyor Zapatero i el senyor Artur Mas, que d’esquenes al que va aprovar el Parlament de Catalunya en una reunió a la Moncloa i a la nit, van pactar un nou text de l’Estatut, varen promoure un nou acord estatutari al marge d’això que sempre s’havia defensat com ‘inquebrantable’, com era el reconeixement del Parlament de Catalunya com el resident de la voluntat del pobla català. Els únics que han promogut i han tret una retalla política de l’Estatut, son aquells que van arribar a aquest pacte bilateral de partits. Aquells que varem presentar un recurs de inconstitucionalitat de l’Estatut ho vam fer amb la nostra legitimitat, d’acord amb tot el que vam defensar al Parlament de Catalunya, quan la resta de grups no acceptaven ni una sola de les nostres esmenes. D’aquells que aplicaven sense contemplació un acord antidemocràtic signat al Saló del tinell segons el qual no hi havia acord ni diàleg possible amb una força política com el Partit Popular. Aquesta és la realitat. Jo hem pregunto, senyor Alcalde, per garantir aquesta fermesa i que Barcelona alça la veu també donarà trasllat d’aquest pronunciament barceloní al senyor president de l’Estat, el senyor Zapatero? Rebrà novament, el president del Govern d’Espanya a aquesta casa gran, com va fer fa uns mesos o simplement assentirà en les seves pròpies declaracions del senyor Zapatero, quan avui mateix ha declarat solemnement que aquesta sentència del TC posa fi a la descentralització política d’Espanya. Espero que estigui a l’alçada de les seves obligacions institucionals i que si al seu moment va convertir aquesta casa gran en la ‘Casa del Pueblo’ pel seguidisme que va fer del Partit Socialista i no pas defensar els interessos de la ciutat, ara espero que sigui coherent amb aquest plenari que s’ha convocat i amb aquesta declaració que es tirarà endavant és pel pronunciament del Partit Socialista, perquè amb els vots del Partit Popular, si haguessin anat junts, no s’hauria produït i molt menys en aquests termes. Vostè té una responsabilitat ha afegir. A partir d’aquí és evident que hem de subratllar aquell que sembla obvi però , malauradament en aquesta sessió no ho serà, que les sentències s’acaten i es respecten no únicament s’accepten les sentencies quan ens agraden o quan son favorables als nostres interessos particulars d’uns. Hem de reafirmar, almenys jo ho faig, que els tribunals no dicten sentencies en funció a majories polítiques, sinó en base a que aquestes lleis s’ajusten o no a dret i al contingut de les mateixes normes. Vull dir solemnement, senyor Alcalde, ser majoria no avala la vulneració de drets i això es una norma també en majoria i democràcia i de justícia, i també hem de recordar que ja fa 4 anys que es va aprovar aquest Estatut i que des de la mateixa Generalitat ens van recordar que s’estava aplicant el 75% d’aquest Estatut, que fa poc més d’un any ens van dir que es va aprovar el nou finançament de Catalunya, que era el finançament que havien somiat els catalans. Jo hem pregunto, 4 anys després de l’Estatut, quan segons vostès ja s’estava aplicant en la seva practica integritat , amb el model de finançament que somiaven els catalans segons vostès havien reiterat. Els catalans de a peu, la Catalunya real, ens trobem més policia al carrer per lluitar contra la delinqüència?, podem constatar més i millors polítiques socials per atendre a la gent que més ho necessita i fer-ho amb dignitat i suficiència?, que paguem menys impostos? Que ens ha fat canviar l’Estatut en aquest últims 4 anys? Que ha canviat des que hem conegut el ‘fallo’ de la sentencia? Que ha canviat en els últims 4 anys que hem superat el 20% d’atur, hem pulveritzat el dèficit en més d’un 10%, s’estan retallant les prestacions socials, es congelen les pensions, s’incrementen els impostos, avui mateix el IVA?
Crec senyor Alcalde, i m’adreço a la resta de presidents de grup que avui a aquesta sessió plenària com a altres pronunciaments polítics e institucionals que vindran, el que es tracte és de fer soroll, que soni la ‘vuvuzela’ política d’alguns per amagar la seva incompetència e incapacitat, quan no per amagar aspectes qüestionables de la gestió pública. Però alguns continuaran creient, i és legítim, jo no ho qüestionaré pas, és la seva opció i el seu dret, que per construir una Catalunya millor únicament es pot fer amb més nacionalisme. Jo des del Grup Popular vull subratllar allò que considero més essencial, més Catalunya no és menys Espanya, o negar directament la seva realitat i la seva existència. La meva visió de Catalunya podrà ser diferent a la de la resta de Grups Municipals, però no per això serà ni menys intensa ni menys legitima que la d’altres. Vull una Catalunya compromesa amb l’autogovern però també amb Espanya, amb dues llengües, català i castellà, tractades amb respecte i dignitat i vull una Catalunya de dignitat i vull una Catalunya de llibertat. Jo no puc entendre l’autogovern com aquells que consideren que aquesta eina es defineix des de la constant reivindicació, la insatisfacció permanent o el greuge comparatiu. D’aquells que mantenen el mateix discurs com si res hagués passat a Catalunya en tres dècades, en trenta anys, de democràcia i d’autogovern. És necessari defensar l’autogovern e identificar-lo com una gestió intensa i eficaç. Constatant que en la Catalunya democràtica, defensar l’autogovern, a més de gestionar amb intensitat i eficàcia, és administrar els interessos públics des de la normalitat i no des de la reiterada excepcionalitat. Senyor alcalde tenim un Estatut constitucional, alguns voldrien anar més enllà, altres pensaran que s’ha anat molt lluny, però ara aquest Estatut es ja el de tots i el que hem de fer és respectar-ho, deixar enrere controvèrsies estèrils i centrar-nos en els problemes reals, de la Catalunya real, la crisis, la delinqüència, les polítiques socials, la immigració. Potser avui farem un pronunciament de la Catalunya oficial, de la Catalunya política, però fora d’aquest Saló de Cent, hi ha aquesta altre Catalunya real. Tenim un estatut que ha de ser de tots, d’una Catalunya que respecta la constitució, d’una Catalunya que és i ha de ser plural i d’una Espanya que respecta l’autogovern i la identitat de Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario